QUÈ ÉS EL PREMI PER LA PAU?
Des de la seva fundació l’any 1963, l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya ha dut a terme una activitat dirigida a la difusió i consecució dels objectius continguts a la Carta de les Nacions Unides. És amb aquest esperit que cada 24 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional que commemora la fundació de les Nacions Unides, concedeix anualment el Premi per la Pau que, des de la seva primera edició l’any 1980, vol reconèixer els mèrits d’una obra individual o col·lectiva, una trajectòria personal o una entitat que destaqui per la seva dedicació i esforços per aconseguir els objectius de l’esperit que anima a les Nacions Unides: la defensa de la solució pacífica dels conflictes, dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
El guanyador del Premi, que es decideix en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, compta amb una dotació de 18.000 euros que aporta aquesta institució de govern local a través de la seva Xarxa de Municipis.
GÈNESI, HISTÒRIA I PECULIARITATS
Aquesta és una història senzilla, plena d’humilitat. Tanmateix, és escrita amb l’orgull de qui sap que per avançar pel camí del progrés no s’ha d’acotar el cap. L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) és una organització no governamental que, des de la seva fundació al maig del 1963-llavors, a les notes de premsa de La Vanguardia o del Diario de Barcelona que fan referència no apareix l’expressió “drets humans”, lluita per la pau i el progrés al nostre país. La defensa dels valors d’igualtat i desenvolupament propugnats per l’Organització de les Nacions Unides és una part essencial de la seva tasca; però potser aquest no és el lloc idoni per glossar els moments en els quals l’Associació esdevingué un petit oasi de democràcia dins d’un Estat on aquesta paraula només s’entenia quan era orgànica. El temps i la història s’encarreguen de deixar les coses al seu lloc, només cal lluitar contra la pèrdua de memòria històrica, una malaltia endèmica als nostres dies. Dins del context d’aquesta defensa, i amb tota la modèstia possible, l’ANUE es plantejà ja fa 29 anys d’instaurar un premi que reconegués “una obra individual o col·lectiva, una trajectòria personal o d’una entitat que propagui i enalteixi la solució pacífica dels conflictes, en l’esperit dels propòsits i principis de les Nacions Unides, la defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals”.
Així va néixer el Premi per la Pau, un guardó que es concedeix el 24 d’octubre de cada any per commemorar l’aniversari de la fundació de les Nacions Unides. Fou una iniciativa del secretari general, Francesc Noguero, i el del aleshores president de l’Associació, l’historiador Josep Benet. La idea va prendre cos durant una assemblea plenària de la Federació Mundial d’Associacions per a les Nacions Unides (FMANU) del 1979. Un premi similar era lliurat per altres organitzacions de la Federació als seus respectius països.
TOTS ELs GUARDONATS
El premi de la primera edició va ser per a José Luis Balbín. Tot just començava la dècada dels vuitanta i la lluita per la llibertat d’expressió rebia, en la figura del director de La Clave, un homenatge. No eren temps fàcils, però, a mesura que els colors s’esvaeixen de les fotografies, van quedant els millors records. Amb el pas del temps, la llista de premiats s’ha anat augmentant amb altres personatges i institucions. En el decurs dels vint i cinc anys del Premi per la Pau, el retrat conjunt dels guardonats conforma una imatge del canvi experimental al nostre país i de l’evolució de la societat internacional. De fet, tant ha estat l’encert dels diferents jurats del Premi, que la seva decisió ha estat ratificada, de vegades, per premis de tanta volada com l’esmentat Nobel de la Pau. I si no, només cal donar una ullada a la llista d’honor, de la qual cal recordar als desapareguts Joaquín Ruiz-Jiménez, Olof Palme i Miriam Makeba. En l’edició de 2008 el Premi va recaure en Stéphane Hessel, diplomàtic francès i destacat lluitador en favor dels drets humans i la no violència i defensor del emigrants indocumentats i els sense sostre.
MÉS ENLLÀ DELS GUARDONATS
El conjunt de guardonats ha suggerit a Francesc Casares, president d’honor de l’ANUE, una reflexió, segons la qual “la selecció de les personalitats que han estat premiades posa de relleu el moment de la sensibilitat al nostre entorn, a Catalunya i a Espanya, a propòsit del tema de la pau en cada moment”. I amb el terme pau no es fa referència directament a l’absència de guerres, sinó a l’actuació “d’aquells que han afavorit una pau justa i, des d’aquesta perspectiva, un món just és un món on es respecten els drets humans”. D’aquest ideal de justícia es pot obtenir una concentració de romanticisme que impregna totes les candidatures premiades. És, però, “un romanticisme en el sentit de realisme” perquè cal lluitar contra la pèrdua de valors d’idealisme, d’altruisme”, insisteix Francesc Casares.
Dins d’aquesta petita obra, hem volgut recuperar il·lusions i treballs que fa molt temps que alguns han oblidat. Cadascun dels premis va ser concedit amb la convicció que, situant-se a l’ombra del premiat, s’engrandia la seva figura i es feia més significativa la seva tasca en pro de la pau i la justícia, a favor d’un món millor. Premiant aquestes figures significatives, es dóna suport al mateix temps a la feina diària de tantes persones que amb el seu treball quotidià, anònimament, posen el seu gra de sorra perquè la construcció d’un món millor no sigui solament un seguit de paraules boniques.
2000
ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
Associació per a la formació permanent dels mestres.
Per la seva tasca especialment difícil en els anys de la dictadura franquista, de treball en el camp de l’ensenyament, lluitant per aconseguir una escola pública, activa, catalana i democràtica i una educació de qualitat per a tothom.
[tornar]
1980
JOSÉ LUIS BALBÍN
Periodista.
Per la seva tasca i actitud personal en defensa de la llibertat d’expressió per mitjà del seu programa de televisió
La Clave (TVE, 1976-1985).
[tornar]
1981
JUSTÍCIA I PAU
Pel seu treball en pro del respecte als drets humans i la seva promoció i participació
en campanyes d’ajut als països del tercer món i al desarmament.
[tornar]
1982
JOAQUÍN RUIZ-GIMÉNEZ CORTÉS (1913-2009)
Advocat i catedràtic de Filosofia del Dret i de Dret Natural. Primer Defensor del Poble de la democràcia a Espanya (1982-87). President d’UNICEF a Espanya (1989-2001).
Per haver dedicat la seva vida a la defensa dels drets humans.
[tornar]
1983
ERNESTO CARDENAL
Poeta i sacerdot, Ministre de Cultura de Nicaragua (1979-90).
Per fer de la defensa dels drets humans i de les llibertats del seu poble (Hondures) un objectiu permanent.
[tornar]
1984
ANTONI TÀPIES
Pintor.
Per la seva defensa aferrissada, mitjançant la seva obra pictòrica i la participació activa, dels valors que constitueixen el fonament de les Nacions Unides.
[tornar]
1985
SVEN OLOF PALME (1927-1986)
Polític. Primer ministre suec (1969-76 i 1982-86). President del Partit Obrer Socialdemòcrata de Suècia (1969-86).
Per defensar amb realisme i moderació no claudicant i alhora eficaç, el propòsit fonamental de les Nacions Unides en el manteniment de la Pau i la seguretat internacional, i per haver donat el seu suport a l’impuls de la cooperació internacional.
[tornar]
1986
NELSON ROLIHLAHLA MANDELA
Dirigent del Congrés Nacional Africà (CNC) fins el 1997. President de la República de Sud-Àfrica (1994-99).
Per haver dedicat tota la seva vida a la lluita contra l’
apartheid. Els seus ideals de defensa de la llibertat i dels drets humans, el duren a participar activament per a combatre l’esclavatge i opressió del seu poble, lluita per la qual fou empresonat l’any 1962 i condemnat a cadena perpètua el 1964. Va obtenir la llibertat l’any 1989.
[tornar]
1987
RAÚL SILVA HENRÍQUEZ
Cardenal xilè, fundador de la Vicaria de la Solidaritat.
Pel seu exemple de lluitador pelsdrets humans i la justícia social per vies pacifiques, pluralistes i no violentes.
[tornar]
1988
CENTRE DELS DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES
Per la tasca feta, sovint anònimament, per a la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonaments, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans i les convencions i els pactes internacionals.
[tornar]
1989
MIKHAÏL GORBATXOV
Secretari General del PCUS (1985-91).
Premi Nobel de la Pau en 1990.
Per ser el principal artífex d’un clima de pau i de distensió internacional, que va representar el final de l’anomenada guerra freda.
Aquesta situació és el fruit d’una nova concepció de la seguretat internacional basada en el concepte de globalitat i d’interdependència de tots els països, com també en la promoció dels valors humans universals.
[tornar]
1990
GRO HARLEM BRUNDTLAND
Primera ministra de Noruega (1981, 1986-89, 1990-96).
Contribuir profundament a la conscienciació pública i alertar de la greu problemàtica amb què s’ha d’afrontar la humanitat sobre el medi ambient, el desarmament i el desenvolupament.
Per primera vegada es relacionen aquests temes, la solució dels quals s’ha de buscar conjuntament.”
[tornar]
1991
COMISSIÓ DE DRETS HUMANS D’EL SALVADOR
La lliuta per la vigència i el respecte dels drets humans, la defensa de les víctimes de les violacions dels drets humans, com també la denuncia, tant en l’àmbit nacional com internacional, d’aquestes violacions”.
[tornar]
1992
METGES SENSE FRONTERES
Organització Mundial d’assistència Mèdica urgent al món.
“l’ajut a poblacions en situació precària, les víctimes de catàstrofe i de situacions
de guerra, sense cap discriminació de raça, sexe, religió, filosofia o política, i tot des d’una estricta neutralitat, imparcialitat i independència dels poders polítics, econòmics o religiosos.
Es de destacar el caràcter de voluntarietat dels seus membres.
[tornar]
1993
JOSÉ MARÍA MENDILUCE
Responsable de l’ACNUR al conflicte dels Balcans (1991-93).
Des del seu ingrés a l’ACNUR, l’any 1980, ha treballat per salvar el màxim de vides en una situació d’urgència com és la guerra oberta, intentant frenar les atrocitats que cometen i la lògica de la guerra. Ha desenvolupat les seves activitats a l’Àfrica, Centre-Amèrica, Kurdistan i a l’ex-Iugoslàvia.
[tornar]
1994
NAFIS SADIK
Directora executiva del FNUAP (1987-2000).
Per la seva valuosa aportació amb relació a un dels problemes més importants per al futur de la humanitat: la superpoblació i la seva interrelació amb el desenvolupament social i econòmic.
[tornar]
1995
COORDINADORA GESTO POR LA PAZ DE EUSKAL HERRIA
Organització cívica i solidaria per a la no violència.
Per la seva lluita per la vida i la concòrdia, per la seva actitud difícil i compromesa, per la seva voluntat de posar fi a la violència, vingui d’on vingui, i per la seva defensa dels principis democràtics.
[tornar]
1996
PERE CASALDÀLIGA
Bisbe de Sao Felix do Araguaia do Mato Grosso (Brasil).
Per la seva lluita per la justícia i la vida dels pobres al Mato Grosso de Brasil, per la causa de la pau de l’Amèrica Llatina i el seu compromís amb els pobles indígenes, basat en la identificació de les causes de la pobresa amb el creixent desequilibri Nord-Sud.
[tornar]
1997
FEDERICO MAYOR ZARAGOZA
Director General de la UNESCO (1987-99). President de la Fundació Cultura de Pau.
Per la seva trajectòria, començada l’any 1978, a favor de la ciència, l’educació i la cultura, a favor de la tolerància, l’enteniment i el respecte entre els pobles.
[tornar]
1998
FATANA ISHAQ GAILANI
Presidenta de l Consell de Dones de l’Afganistan.
Per la seva lluita pel reconeixement dels drets de les dones a l’Afganistan, que no tenen reconeguts els drets fonamentals: dret al treball, l’educació, la cultura, la sanitat, i ni tan sols poden vestir-se o circular lliurement.
Ha estat la creadora de moltes escoles clandestines per a les dones del seu país.
[tornar]
1999
COMUNITAT DE SANT EGIDI
Pel seu treball sobre la problemàtica social, la mediació pacífica dels conflictes i la promoció de la pau al món, estant present a 24 països.
Cal destacar la seva participació en la negociació de pau que va acabar amb la guerra civil a Moçambic.
Les negociacions es dugueren a terme a la seu de la Comunitat a Roma durant dos anys.
[tornar]
2001
CARLA DEL PONTE
Fiscal general del Tribunal Penal per l’ex Iugoslàvia i Ruanda.
Per la seva tasca molt important i necessària, per preservar la humanitat de situacions tant greus com el genocidi, els crims de guerra, els crims de lesa humanitat i l’agressió, processant els individus acusats de cometre els més greus crims contra el dret
internacional humanitari.
[tornar]
2002
MIGUEL ÁNGEL MORATINOS
Representant Especial de la Unió Europea per al procés de pau a l’Orient Mitjà (1996-2003).
Actual ministre d’Afers d’exteriors d’Espanya.
Per la seva gran tasca com a representant de la Unió Europea en el procés de pau en una zona tan conflictiva del món com és l’Orient Mitjà.
La seva experiència en el món àrab i el seu tarannà negociador el fan una persona molt adequada per la missió que realitza, defensant el diàleg per sobre de l’ús de la força.
[tornar]
2003
HANS BLIX
Director de la missió de les Nacions Unides encarregada d’inspeccionar la tinença d’armes de destrucció massiva a l’Iraq.
Ha estat més de 40 anys en activitats relacionades amb les Nacions Unides, el dret internacional i el desarmament. Cridat personalment pel Secretari General de la ONU, Kofi Annan, va ser durant més de tres anys President executiu de la Comissió de les Nacions Unides de Vigilància, Verificació i Inspecció (UNMOVIC).
Va ser un defensor de la via pacífica per la resolució del conflicto a l’Iraq.
[tornar]
2004
BIBI RUSSELL
Dissenyadora de moda. Creadora del programa Moda per al desenvolupament.
Per les seves activitats relacionades amb l’eradicació de la pobresa i l’ajuda al desenvolupament. Creadora del Programa “Moda per al desenvolupament, amb el qual ha creat una estructura artesanal al seu país natal (Bangladesh) per treure a comunitats senceres de la pobresa.
Aquest programa gaudeix del prestigi i reconeixement internacional, dóna feina a més de 30.000 artesans de Bangladesh, on 123 milions de persones sobreviuen amb una renta per càpita de 216 dòlars.
[tornar]
2005
DANIEL BARENBOIM
Músic.
Director de la West-Eastern Divan Orchestra.
Per la seva trajectòria en favor de la pau i l’harmònica convivència entre diferents cultures mitjançant la música.
Amb aquest objectiu promou regularment projectes on reuneix joves àrabs i israelians a través de la fundació Barenboim-Said.
[tornar]
2006
TAHAR BEN JELLOUN
Escriptor
Per la seva tasca en favor del diàleg entre cultures, la seva lluita contra el racisme i la defensa del drets humans.
També es destaca la seva llarga trajectòria com a escriptor crític i compromès, de prestigi internacional.
[tornar]
2007
MIRIAM MAKEBA (1932-2008)
Cantant.
Per la seva llarga trajectòria contra l’
apartheid i la seva activitat humanitària en favor de la pau, la lluita contra la fam, la violència de gènere i la sida entre els joves sud-africans.
[tornar]
2008
STÉPHANE HESSEL
Diplomàtic.
Membre del comitè de redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Per la seva continuada lluita en favor dels drets humans i la no violència, i en defensa dels emigrants indocumentats i els sense sostre.
[tornar]
2009
RAMIN JAHANBEGLOO
Intel·lectual iranià, represaliat per l’actual règim, és un pioner en l’estudi de les fonts filosòfiques de la no violència.
Amb el guardó atorgat a Ramin Jahanbegloo es vol destacar la vàlua del compromís personal enfront situacions de vulneració del dret fonamental a la lliure expressió de les idees. La distinció recolza al mateix temps la tasca de totes aquelles persones que amb el seu treball, sovint anònim i amb sacrifici, posen el seu gra de sorra per a la construcció d’un món més just, més pacífic i més solidari. El Premi per la Pau que concedeix l’ANUE compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Doctorat en filosofia per la Universitat de la Sorbona, els treballs de Ramin Jahanbegloo –més d’una vintena de llibres en castellà, anglès, persa i francès– han contribuït significativament a la comprensió de la filosofia occidental a l’Iran. Destacat membre del moviment intel·lectual iranià, és un dels primers pensadors en parlar de les fonts filosòfiques de la no violència, amb especial dedicació als idearis de Mahatma Ghandi i Martin Luther King. Entre els seus llibres es troben Conversations with Isaiah Berlin (1992), Gandhi. Aux sources de la non-violence (1998), Iran: Between Tradition and Modernity (2004), Talking India (2006), amb Ashis Nandy, India Revisited: Conversations on Contemporary India (2007), The Clash of Intolerances i The Spirit of India (2008). A Espanya s’han publicat Conversaciones con Isaiah Berlin (Arcadia, 2009), L’imperatiu intercultural (Arcadia, 2009), Elogio de la diversidad (Arcadia, 2007), George Steiner en diálogo con…(Anaya/Mario Muchnik, 1994), Giulio Einaudi en diálogo con…(Anaya/Mario Muchnik, 1994), Isaiah Berlin en diálogo con Ramin Jahanbegloo (Anaya/Mario Muchnik, 1993).
A banda de les seves aportacions culturals –ha dirigit la Casa dels Artistes a Teheran–, l’any 2005 es va posicionar obertament en contra de la política del president Mahmud Admadineyad. El 2006 va ser detingut, passant dos anys a la presó d’Evine per raons de “seguretat i espionatge”. Human Rigths Watch i nombrosos intel·lectuals de tot el món van fer públiques les seves inquietuds, demanant la seva llibertat. Actualment viu a Canadà, país que li ha concedit la nacionalitat.
[+info]
[tornar]
2010
KAREN KONING ABUZAYD
Ex comissària general de l'UNWRA i lluitadora pel drets humans Abans de començar a treballar en la UNRWA, AbuZayd va treballar durant 19 anys a l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, ACNUR. Va començar la seva carrera humanitària a Sudan el 1981, treballant amb refugiats d'Uganda, el Txad i Etiòpia, que fugien de la guerra i la fam que assolaven seus països. Del Sudan va passar a Namíbia el 1989, on va coordinar la tornada dels refugiats de l'era de l'Apartheid, una operació reeixida que va finalitzar amb eleccions i la independència. Un any més tard, quan va començar la guerra civil a Libèria, es va traslladar a Sierra Leone per dirigir l'oficina de l'ACNUR a Freetown.
Entre 1991 i 1993, Karen AbuZayd va dirigir des de la seu central de l'ACNUR a Ginebra l'operació Sud Àfrica de repatriació i l'operació fronterera entre Kenya i Somàlia. Va deixar Ginebra per dirigir la missió a Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. Quatre milions de desplaçats i afectats pel conflicte van ser atesos per l'ACNUR, juntament amb altres milers que van ser protegits de l'operació de neteja ètnica. Durant els seus últims quatre anys en l'ACNUR va treballar com a Cap de Gabinet de l'Alt Comissionat Sadako Ogata, en qualitat de representant Regional per als EUA i el Carib
[+info]
[tornar]