Quinzena del 5 al 18 d'abril de 2013
Organismes humanitaris de l'ONU van demanar el 15 d'abril a la comunitat internacional que usi tota la seva influència per aturar la violència a Síria i impulsar un acord polític en aquest país en guerra civil.
En un comunicat conjunt, van apel·lar als “líders polítics” del món perquè compleixen amb la responsabilitat que tenen amb el poble de Síria i amb el futur d'Orient Mitjà.
“Els demanem que utilitzin la seva influència col·lectiva per insistir en una solució política a aquesta crisi horrible abans que centenars de milers de persones perdin les seves llars, les seves vides i el seu futur, en una regió que ja està en un punt d'inflexió”, van advertir .
Van recordar que després de dos anys, el conflicte ha causat la mort de més de 70.000 persones, que cinc milions de sirians hagin hagut de deixar les seves llars per fugir de la violència i que un milió d'individus més hagin emigrat del país a la recerca de protecció.
Van afegir que les necessitats augmenten alhora que minva la seva capacitat per intensificar les activitats que ja desenvolupen a Síria, a causa tant de la violència com als limitats recursos de què disposen.
“Estem perillosament a prop, potser en qüestió de setmanes, de la suspensió d'algun tipus d'ajuda”, van assenyalar les agències de l'ONU.
Malgrat les seves limitacions financeres, els organismes van rebutjar fer una crida per obtenir més recursos, i aconseguir “alguna cosa més important”, que consisteix a “salvar el poble de Síria ia la regió del desastre”.
La petició va ser feta per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF), l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), el Programa Mundial d'Aliments (PMA) i la Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA).
L'Assemblea General de l'ONU va aprovar el 2 d'abril el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes per 154 vots a favor, 3 en contra (Corea del Nord, Iran i Síria) i 23 abstencions. Primer del seu tipus en la història, el tractat havia estat traslladat a aquest òrgan per la Conferència Final sobre el tema, on no va obtenir el consens requerit per a la seva aprovació. El Tractat està obert a la signatura dels Estats membres a partir del 3 de juny i entrarà en vigor tres mesos després que sigui ratificat per 50 països.
Alhora que reconeix el dret inherent dels estats a la defensa individual i col·lectiva, el document planteja la regulació de l'exportació, importació, transferència i intermediació d'armes convencionals.
El protocol indica que aquestes són tancs i vehicles de combat blindats, sistemes d'artilleria de gran calibre, avions i helicòpters de combat, vaixells de guerra, míssils i coets, així com les armes petites i lleugeres, i instrueix els països exportadors a assegurar-se que el seu enviament a un estat no soscavi la pau ni la seguretat internacional o siguin utilitzades per cometre violacions de drets humans.
El secretari general de l'ONU va descriure l'adopció del Tractat sobre el Comerç d'Armes, com una fita històrica de la diplomàcia i l'assoliment d'un somni llargament postergat. “El nou pacte dificultarà que armes letals arribin al mercat il·lícit i que ajudin als senyors de la guerra, els pirates, els terroristes i altres criminals”, va subratllar Ban Ki-moon en un comunicat.
Per la seva banda, el relator de l'ONU sobre la promoció d'un ordre internacional democràtic i equitatiu, Alfred de Zayas, va aplaudir l'adopció del tractat, però va afegir que “no és perfecte, ja que nombroses ambigüitats persisteixen en el text i poden acabar afavorint la indústria armamentista “, i va advocar per aturar no només el comerç sinó també la producció d'armes, en considerar que una vegada fabricades hi ha un incentiu per usar-les.
Veure la valoració del Tractat realitzada per Xavier Pons Rafols, Catedràtic de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona.
Si et vols subscriure al butlletí de l'ANUE, així com rebre informació sobre les nostres activitats envia'ns un email a info@anue.org