• Cerimònia de lliurament del XXXII Premi per la Pau a Mayors for Peace

    El vicepresident de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Xavier Pons, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve van presidir l’acte de lliurament del XXXII Premi per la Pau atorgat a l’organització Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau) que va tenir lloc el dimecres 9 de novembre a la Sala de Plens de l’Edifici de Can Serra de Barcelona.

    L’alcalde d’Hiroshima i president de Mayors for Peace, Matsui Kazumi, en representació d’Alcaldes per la Pau, va recollir el XXXII Premi per la Pau que concedeix l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), amb el suport de la Diputació de Barcelona.

    Alcaldes per la Pau és una organització mundial presidida pels alcaldes de Nagasaki i Hiroshima, que agrupa més de 5.000 ciutats de 150 països i regions d’arreu del món amb l’objectiu de treballar a favor de la pau, el desarmament i, especialment, l’eliminació de les armes nuclears.

    Més de 300 ciutats d’Espanya en formen part; de les quals 200 són de Catalunya i 120 de la província de Barcelona. Des de l’any 2005, Granollers és una de les ciutats adherides al moviment d’Alcaldes per la Pau i, des de 2009, forma part de la seva Executiva mundial, ostentant en l’actualitat una de les vicepresidències.

    Des de fa anys, Alcaldes per la Pau treballa per aconseguir que, l’any 2020, el món s’hagi alliberat de l’amenaça nuclear, i que mai més es pugui repetir una tragèdia com la que van patir les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki.

    L’ANUE es plantejà fa ja trenta-dos anys instaurar un premi que reconegués “una obra individual o col·lectiva, una trajectòria personal o d’una entitat que propagui i enalteixi els propòsits continguts en la Carta de les Nacions Unides”. El Premi compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i es dóna a conèixer el 24 d’octubre de cada any, en commemoració de l’aniversari de la fundació de les Nacions Unides (1945).

  • Presentació de l’Informe Unesco Educació per a Tothom 2011

    L’ANUE i UNESCOCAT van presentar el 16 de maig a la seu de L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) l’edició catalana de l’Informe de Seguiment de l’Educació per a Tothom en el Món (EPT) 2011: ‘Una crisi encoberta: conflictes armats i educació’ de la UNESCO.

    L’acte, que va reunir una quarantena de persones, va ser presidit pel director general de Relacions Institucionals, Joan Auladell, i va comptar amb les intervencions de Rafael Grasa, president de l’ICIP; Kevin Watkins, director de l’informe; Eduard Sagarra, president de l’ANUE; i Miquel Àngel Essomba, director d’UNESCOCAT.

    En presentar l’informe, Kevin Watkins va afirmar que tot i que s’han produït alguns avenços, els governs no estan complint amb el compromís que van contreure col·lectivament a Dakar l’any 2000, on es va adoptar el Marc d’Acció sobre l’Educació per a Tothom.

    L’informe consta de dues parts: La primera presenta l’estat actual de l’educació al món i s’assenyala els avenços i els contratemps, així com una sèrie d’aplicacions pràctiques que poden contribuir a accelerar els progressos. La segona part analitza la repercussió dels conflictes armats a l’educació.

    Watkins també va analitzar amb profunditat quatre deficiències que identifica l’informe i que s’han tenir en compte a l’hora d’assolir les millores proposades: deficiències en la protecció dels drets humans que afecten l’educació; les deficiències en la prestació de serveis educatius; les deficiències en la reconstrucció; i les deficiències en la construcció de pau assumint el potencial que té l’educació en la consolidació de la pau.

    Veure resum de l’informe en català

  • Missió de contractació de les Nacions Unides a Barcelona

    L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors es complau en convidar-vos a la segona trobada a Catalunya amb la Missió de contractació de les Nacions Unides. L'inscripció es tanca el divendres 1 d'abril de 2011.

    L’objectiu de la Missió de reclutament i contractació és la identificació de candidats professionals de diferents àmbits i que puguin estar interessats en treballar en el sistema de les Nacions Unides com a funcionaris o tècnics d’alt nivell i directius.

    El perfil de contractació requereix una experiència laboral y professional de 3 a 15 anys amb titulació universitària i domini de l’anglès. Les àrees professionals d’interès per la Missió són: personal de l’àmbit sanitari (metges, infermeres, llevadores), seguretat, enginyeria, desenvolupament i governança, experts en gestió de crisi, gestió de projectes, recursos humans, etc.

    Les sessions es realitzaran:

    • dia 4 d’abril a les 16’30h a l'Aula Magna de la Facultat de Dret de la UB. Avinguda Diagonal nº 684, Barcelona
    • dia 5 a les 11h. a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Passeig de la Bonanova 47, Barcelona

    Més informació sobre la Missió de reclutament de l'ONU a la web del Ministeri d'Afers Exteriors http://www.maec.es/es/MenuPpal/Oportunidades/Paginas/2011reclutamientoNNUU.aspx

  • Lliurament del XXXI Premi Per la Pau a Karen K. AbuZayd

    Els 30 drets humans que figuren a la Declaració Universal són negats sistemàticament als 4,7 milions de persones que viuen a Cisjordània i Gaza i exiliats a Jordània, Siria i Líban, una tercera part en camps. “Durant prop de 63 anys els refugiats palestins no han tingut nacionalitat, autonomia, ni tan sols llibertat per desplaçar-se.” Karen Koning AbuZayd va denunciar amb contundència la situació en que viu el poble palestí en la cerimònia en què va rebre el Premi per la Pau que des de fa 31 anys atorga l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. L’acte va tenir lloc el passat dia 24 de gener en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

    Una vida dedicada a l’ajuda humanitària

    Karen AbuZayd ha treballat durant uns 30 anys en missions humanitàries en diversos països, primer amb l’Agència per als Refugiats (ACNUR) i, entre l’any 2000 i 2010, en la d’ajuda i socors als refugiats palestins (UNWRA), de la qual va ser comissària general des de 2005. En les seves paraules d’agraïment, i després de dedicar el Premi “als refugiats, al poble de Palestina i a tots aquells que lluiten per la causa de la justícia i els drets humans allà on són negats”, la guardonada va posar èmfasi en l’educació dels infants que ara pateixen tota mena de privacions, com les que els seus pares i avis han sofert des de fa gairebé 63 anys.

    Els nens i nenes educats en els drets humans, la tolerància i l’aprenentatge en la resolució de conflictes són l’esperança per a la pau i l’estabilitat en la regió. Ells són, certament, “llavors de pau”; unes llavors de futur que malauradament encara depenen de les calories mínimes que proporcionen les Nacions Unides i de l’apreciació, any rere any, de com s’esvaeix el somni d’arribar algun dia a ser ciutadans d’un Estat viable. L’UNRWA proporciona educació primària a més de mig milió d’infants i serveis sanitaris i socials a més de 4.600.000 refugiats.

    Fermesa, coratge i adaptabilitat

    Karen AbuZayd, que va donar els 18.000 euros amb què està dotat el premi al Comité Espanyol de l’UNRWA, va destacar també l’esperit de resistència i superació dels palestins per a superar les dificultats del dia a dia desenvolupant formes creatives i innovadores “malgrat la pèrdua de la seva terra, la possibilitat de treballar, veient com els infants pateixen malformacions degut a la manca d’aliments i dels atacs a la seva dignitat i identitat com a poble. Malgrat les mancançes, però, els refugiats mantenen l’esperança perquè formen part d’un poble “amb una fermesa, un coratge i una adaptabilitat que impacten als experts en desenvolupament i als treballadors humanitaris”.

    L’ex comissària general de l’UNRWA va fer pública la seva emoció per integrar la llista de persones distingides amb el Premi per la Pau amb un especial agraïment a l’ANUE i va reconèixer el suport de Catalunya i Barcelona als refugiats. En concret els ajuts regulars a la població de Gaza per part de l’ajuntament en les tasques d’assessorament en la planificació urbanística i la construcció de places i mercats. “Les vostres ajudes –va firmar– han millorat significativament la vida quotidiana en els territoris ocupats i són molt apreciades pel milió i mig de persones de Gaza, que se senten oblidades, ignorades o negligides per la major part del món exterior.”

    Compromesos amb els drets humans

    La cerimònia va estar presidida per la regidora Imma Moraleda, directora de l’Àrea de Benestar i Cohesió Territorial de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Labòria, delegat per a la Cooperació al Desenvolupament de la Diputació; Manel Vila, comissionat de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona; Eduard Sagarra, president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, i per Joan Soler, secretari de l’ANUE i del Premi per la Pau.

    Imma Moraleda va reivindicar el paper de Barcelona com a ciutat capdavantera en la defensa dels drets humans arreu. “Ens importen la injustícia, la pobresa i la manca de llibertats; Barcelona, amb entitats com l’ANUE, és una mostra del compromís de la societat civil amb la cooperació, la democràcia i els drets humans i tan de bo que la crisi no faci que disminueixin els ajuts.” Va ressaltar que Karen AbuZayd és precisament un exemple per la seva trajectòria vital en la lluita i compromís amb els més vulnerables.

    Eduard Sagarra: “Qui viu per la pau esdevé universal”

    Eduard Sagarra va recordar que durant els últims 31 anys l’ANUE ha treballat per potenciar el sentit i significació del Premi, cosa que s’evidencia en els noms i les trajectòries dels personatges guardonats. “La pau –va subratllar– vol dir tot el que ells o elles han fet perquè el món sigui millor; lluitem, i no sense dificultats, per un futur pacífic.” Per a l’ANUE, la pau és, sobretot, el respecte al conjunt dels drets humans i una forma d’entendre la vida, una obertura sincera al diàleg autèntic i constructiu. “Perquè la pau requereix coratge, empenta, esforç i tenacitat per eradicar les diferències, per superar el recel, l’odi, la por i aventurar-se a fer gestos que regenerin la confiança entre les persones i els pobles. Tota persona que viu per la pau esdevé universal.” La pau vol dir també complir els Objectius del Mil·lenni i treballar per un món sostenible i, evidentment, més just. Segon Sagarra, Karen AbuZayd encarna els valors de la solidaritat, de l’empenta i de la determinació en la lluita per la pau.

    Tenacitat enfront la infàmia

    Per a Jordi Labòria, que va elogiar la tenacitat de l’ANUE –“la seva tasca és avui més necessària que mai”– en la divulgació dels drets humans, Karen AbuZayd –“infatigable treballadora de despatx i de camp” i que coneix de molt a prop els èxodes massius– ha fet bandera de la lluita contra la manca de pau i de la seva vida un compromís en l’ajuda a les víctimes de tota mena d’ignomínies. Va destacar el paper dels governs locals per a l’adjudicació i gestió de les ajudes socials.

    Finalment, Manel Vila va fer un exhaustiu repàs de la feina de les 28.000 persones que treballen als camps i de la missió que l’UNRWA ha dut a terme al llarg de tres generacions de refugiats a la seva pròpia terra… “i el món segueix callant”. Va lloar el treball i l’experiència de Karen AbuZayd en tota mena de conflictes, atrocitats, infàmies i guerres.

    LLegeix el discurs de Karen K. Abuzayd en recollir el XXXI Premi per la Pau

    Vídeos de la roda de premsa, entrevista i llurament del XXXI Premi per la Pau a Karen K. Abuzayd:

     

  • Lliurament del XXX Premi per la Pau a Ramin Jahanbegloo

    Jahanbegloo: "Democràcia i violència no poden caminar junts”

    Ramin Jahanbegloo va recollir el Premi per la Pau fent una crida a favor de l’esperit de la no violència, de la dignitat de les persones, dels valors de l’ètica i de la necessitat de defensar el drets humans i de superar les pors. El filòsof, escriptor i dissident iranià va rebre el guardó que atorga l’Associació de les Nacions Unides amb el suport de la Diputació de Barcelona, -enguany en la seva XXX edició- en una emotiva cerimònia pública que va tenir lloc el dia 2 de març a la seu de Casa Àsia a Barcelona. L’acte va comptar amb la participació d’Eduard Sagarra, president de l’ANUE; Jordi Labòria, en representació de la Diputació de Barcelona, i Jesús Sanz, director de Casa Àsia.

    Intel·lectual iranià, represaliat per l’actual règim, és un pioner en l’estudi de les fonts filosòfiques de la no violència

    Amb el guardó atorgat a Ramin Jahanbegloo es vol destacar la vàlua del compromís personal enfront situacions de vulneració del dret fonamental a la lliure expressió de les idees. La distinció recolza al mateix temps la tasca de totes aquelles persones que amb el seu treball, sovint anònim i amb sacrifici, posen el seu gra de sorra per a la construcció d’un món més just, més pacífic i més solidari.

    Doctorat en filosofia per la Universitat de la Sorbona, els treballs de Ramin Jahanbegloo –més d’una vintena de llibres en castellà, anglès, persa i francès– han contribuït significativament a la comprensió de la filosofia occidental a l’Iran. Destacat membre del moviment intel•lectual iranià, és un dels primers pensadors en parlar de les fonts filosòfiques de la no violència, amb especial dedicació als idearis de Mahatma Ghandi i Martin Luther King. Entre els seus llibres es troben Conversations with Isaiah Berlin (1992), Gandhi. Aux sources de la non-violence (1998), Iran: Between Tradition and Modernity (2004), Talking India (2006), amb Ashis Nandy, India Revisited: Conversations on Contemporary India (2007), The Clash of Intolerances i The Spirit of India (2008). A Espanya s’han publicat Conversaciones con Isaiah Berlin (Arcadia, 2009), L’imperatiu intercultural (Arcadia, 2009), Elogio de la diversidad (Arcadia, 2007), George Steiner en diálogo con…(Anaya/Mario Muchnik, 1994), Giulio Einaudi en diálogo con…(Anaya/Mario Muchnik, 1994), Isaiah Berlin en diálogo con Ramin Jahanbegloo (Anaya/Mario Muchnik, 1993).

    A banda de les seves aportacions culturals –ha dirigit la Casa dels Artistes a Teheran–, l’any 2005 es va posicionar obertament en contra de la política del president Mahmud Ahmadineyad. El 2006 va ser detingut, passant dos anys a la presó d’Evine per raons de “seguretat i espionatge”. Human Rigths Watch i nombrosos intel•lectuals de tot el món van fer públiques les seves inquietuds, demanant la seva llibertat. Actualment viu a Canadà, país que li ha concedit la nacionalitat.

    El jurat del Premi està constituït per Àngels Mataró, directora de l’ANUE; Francesc Osán, cap de la l’Oficina de la Diplomàcia Municipal acompanyat per Maria Albareda, tècnica de l’Oficina, i per Eulàlia Pascual, presidenta de la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans, actuant com a secretari Joan Soler, membre del Consell Directiu de l’ANUE. El Premi compta amb una dotació de 18.000 euros que aporta la Diputació de Barcelona.

    Des de la seva fundació l’any 1963, l’ANUE ha dut a terme una activitat dirigida a la difusió i consecució dels objectius continguts a la Carta de les Nacions Unides. És amb aquest esperit que concedeix anualment el Premi per la Pau que, des de la seva primera edició l’any 1980, vol reconèixer els mèrits d’una obra individual o col·lectiva, una trajectòria personal o una entitat que destaqui per la seva dedicació i esforços per aconseguir els objectius de l’esperit que anima les Nacions Unides: la defensa de la solució pacífica dels conflictes, dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

    Entre els premiats estan Pere Casaldàliga, Nelson Mandela, Mikhaïl Gorbatxov, Hans Blix, Daniel Barenboim i els desapareguts Joaquín Ruiz-Jiménez, Olof Palme i Miriam Makeba. En l’edició de l’any passat el Premi va recaure en Stéphane Hessel, membre del comitè que va redactar la Declaració Universal de Drets Humans, diplomàtic francès i destacat lluitador en favor dels drets humans i la no violència i defensor del emigrants indocumentats i els sense sostre.

Pàgines