ANUE I ELS DRETS HUMANS

DONA

PAU I SEGURETAT

MEDI AMBIENT

MIGRACIÓ

POBRESA I DESENVOLUPAMENT

MATERIALS EDUCATIUS

El concepte de Drets Humans és anterior a les Nacions Unides, però va ser necessària la fundació d’aquest organisme perquè la idea obtinguès reconeixement formal i universal. La II Guerra Mundial va impulsar la creació de l’ONU. La Carta de les Nacions Unides es va firmar el 26 de juny de 1945, establint com al seu principal objectiu el de "preservar les generacions futures del flagell de la guerra" i "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home". L’Artícle 1 assenyala que una de les seves fites és assolir una cooperació internacional "en el desenvolupament i estímul del respecte als Drets Humans sense fer distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió".

La Carta té el valor de legislació internacional positiva, i per tant és vinculant. Els Estats membres han de complir les obligacions contretes a través de la Carta, però, aquesta no fixa uns determinats drets, ni la manera d’aplicar-los.

El 1946, l’ONU va establir la Comissió de Drets Humans, que sota la presidència d’Eleanor Roosevelt es va encarregar de definir els drets i les llibertats bàsiques. Després de llargues consideracions i 1.400 rondes de votacions, l’Assemblea General va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948 a París.

La Declaració, que expressa de forma clara els drets individuals i les llibertats de tots, no té precedents. Constitueix el pilar de la legislació del segle XX sobre drets humans i el punto de referència per al moviment a favor dels Drets Humans universals. La Declaració Universal es fonamenta en el principi bàsic que els Drets Humans emanen de la dignitat inherent a cada persona. Aquesta dignitat i el dret a la llibertat i la igualtat que d’ella es deriven són innegables.

Per veure la Declaració Universal dels Drets Humans, premi aquí

  ANUE I ELS DRETS HUMANS

 El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans. Després d’aquest acte històric, l’Assemblea va demanar a tots els Estats membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".

ANUE, que des de la seva creació té com a objectius la defensa, promoció i difusió dels principis de Nacions Unides i els Drets Humans, ha fet dels Drets Humans l'eix principal de les seves activitats. L'Associació porta desenvolupant durant anys un programa de cursos i seminaris sobre Drets Humans en escoles, centres cívics, i en organismes i institucions públiques. I destaca especialment la seva intensa tasca de traducció de documents, informes i resolucions sobre Drets Humans, i la seva publicació i difusió, així com d'estudis, dossiers, i material de caràcter pedagògic i de divulgació sobre el tema.

  DONA

Quan el concepte de Drets Humans va ser recollit per primer cop el 1776, en la Declaració dels Drets de Virgínia (EUA), i el 1789 en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, fruit de la revolució francesa, en cap d'aquests documents es va considerar les dones. Seran Olympe de Gouges, amb la cèlebre Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana de 1791, i Mary Wollstonecraft, amb el llibre Defensa dels Drets de la Dona, de 1792, qui van reivindicar els drets de la meitat del gènere humà. Els primers anys del segle XX, davant la presència dels moviments sufragistes, es faran esforços des del dret internacional per legislar sobre aspectes importants de la vida de les dones.

En acabar la II Guerra Mundial, el 1948, les Nacions Unides van aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans amb la presència de quatre dones entre els signataris, que van lluitar perquè es reconeguessin les dones, i fer visible el principi d'igualtat en els continguts de la Carta, així com per la seva inclusió en càrrecs polítics de l'ONU. La inclusió del terme “sexe” a l'artícle 2 va ser una lluita de diversos mesos, així mateix, van aconseguir canviar el terme "Drets de l'Home" pel de "Drets Humans".

Una altra de les lluites més tenaces d'aquest grup dintre de Nacions Unides, va ser constituir la Comissió Sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, sent la consagració dels drets polítics de les dones, un dels seus primers èxits. L'Assemblea General aprovaria el 1979 la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona, en el marc de la Dècada de la Dona de l'ONU (1975-1985).
 
PAU I SEGURETAT

 Al final de la Guerra Freda, quan les amenaces a la seguretat dels Estats per via puramente militar eren cada cop més improbables, el concepte de seguretat humana va ser concebut per captar d'una manera íntegra els nous desafiaments amb què s'enfrontava la comunitat internacional. Juntament amb els processos de la globalització econòmica, el món de finals del segle XXI va haver de fer front a una sèrie de noves amenaces: riscos mediambientals, delinqüència internacional, narcotràfic, pobresa extrema, VIH/SIDA… Tal i com ho va definir Lloyd Axworthy, ministre canadenc d'Afers Exteriors i impulsor de la idea de seguretat humana, “la seguretat es troba en les condicions de vida diàries –en l'alimentació, la vivenda, la salut, el treball, els drets polítics i la seguretat personal- més que primordialment en la força militar de l'Estat.

Després dels atacs terroristes de Nova York, la visió de la seguretat va tornar a canviar i la comunitat internacional, sota la justificació de la defensa de la integritat i soberania nacional, va centrar altre cop les seves energies i recursos a lluitar contra les amenaces tradicionals.

MEDI AMBIENT

Mentre els ambientalistes ja utilitzen els Drets Humans com a plataforma per analitzar els efectes negatius de la destrucció ambiental en la salut, grups de Drets Humans estan començant a acceptar que moltes de les injustícies comeses en contra de la humanitat són en essència ambientals. Moltes de les malalties que causen la mort entre els més pobres poden ser previngudes si es proporciona un medi ambient segur i sa, incloent aigua neta i una infrastructura sanitària adequada.

Els primers informes que indicaven els passos per vincular Drets Humans i medi ambient dintre del marc de les Nacions Unides es van donar a inicis dels anys seixanta. llavors, l'anomenada Subcomissió sobre la Prevenció de la Discriminació i Protecció de les Minories va designar un Ponent Especial en Drets Humans i medi ambient.

Més tard, la Declaració d'Estocolm, redactada durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà el 1972, va establir la base que vincula Drets Humans i protecció del medi ambient al declarar que l'home té el dret fonamental a la llibertat, igualtat i condicions adequades de vida, en un ambient amb un nivell qualitatiu que permeti una vida amb dignitat i benestar. A més, la Declaració estableix la responsabilitat de cada persona de protegir i millorar el medi ambient per a generacions presents i futures.

El 1992, la Conferència de Rio de Janeiro sobre Medi Ambient i Desenvolupament, també coneguda com Cimera de la Terra, va proclamar els drets a la informació, participació i millora de les condicions ambientals. I el novembre 2002, el Comitè Econòmic, Social i Cultural de les Nacions Unides va declarar l'accés a l'aigua un dret humà, citnt-lo com un requisit indispensable per al compliment d'altres drets.

  MIGRACIÓ

Malgrat les seves considerables possibilitats, la migració internacional també planteja alguns dilemes de gran magnitud, procedents de les preocupacions relatives a la seguretat, economia, demografia, o qüestions de patriotisme, socials, culturals o de Drets Humans. La migració internacional perdurarà com a mínim mentre persisteixi la pobresa, i la desigualtat afecti a grans sectors de la humanitat. El veritable desafiament és com ampliar les seves contribucions positives i mitigar al mateix temps els riscos per a tots els involucrats.

La comunitat mundial ha recorregut una gran distància cap a la comprensió de com manejar aquestes tensions, mitjançant la col•laboració internacional i el respecte i la promoció dels Drets Humans. Els governs han reafirmat reiteradament els Drets Humans dels migrants, a la Cimera del Mil•lenni de 2000 i la Cimera Mundial de 2005, per assolir els Objectius del Mil•enni, i es va assenyalar concretament les necessitats i els drets de les dones migrants en els plans d'acció aprovats per les conferències de l'ONU als 90, així com en la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament i la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, a Beijing.

El 1990 es va aprovar la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars. Però van tenir que passar 13 anys perquè entrès en vigor, i no l'ha ratificat cap dels deu països amb el nombre més gran d'immigrants.

A la pràctica, diversos països limiten alguns drets humans exclusivament als seus ciutadans. Per a què les accions sostingudes de protecció dels Drets Humans dels migrants se consolidin, es necessari que els encarregats de formular polítiques, i el la població en general, reconeguin que la relació entre els immigrants i la societat que els acull és mútuamente beneficiosa.


MATERIALS EDUCATIUS

 La carpeta de material didàctic té com a principal objectiu ser un complement per desenvolupar els crèdits variables tipificats de Ciències Socials de Geografia dels Conflictes, Educació per a la Pau, Drets Humans i Ciutadania, i Valors per a la Convivència.

Aquests crèdits plantegen la conveniència de centrar els objectius educatius en el desenvolupament dels valors relacionats amb els drets humans, la cultura de la pau i la ciutadania. Per això hem dissenyat unes seqüències didàctiques que faciliten el debat, el treball cooperatiu, les analogies i l'establiment de paral•lelismes entre els fets de la vida quotidiana i els drets humans.

Tal i com s'explica en cada un dels quaderns, les activitats formen part d'un guió didàctic i segueixen un fil tan argumental com de guia de cada fase d'aprenentatge. En cada una d'elles es proposen diferents activitats: lectura de documents, qüestionari, activitats de simulació, contrast d'opinions i discussions en grups reduïts, i reflexions sobre el que s'ha fet.

Al final de cada quadern es proposa una activitat d'aplicació que pretén fer que l'alumnat faci aportacions creatives, obligant-lo d'aquesta manera a interpretar la realitat mitjançant situacions concretes, a usar els nous aprenentatges i a reconèixer la seva utilitat. El grau de reflexió i implicació personal dels alumnes en el seu aprenentatge ens indicarà si els materials han aconseguit el seu objectiu: ajudar a prendre consciència dels Drets Humans com a construcció col•lectiva que necessitem per construir un futur millor per a la humanitat.

La carpeta didàctica consta de tres unitats. La primera “Drets Humans i Ciutadania. Introducció a la Declaració Universal dels Drets Humans” tracta dels Drets Humans i dels organismes d'implementació. La segona carpeta “Drets Humans i Història. Una conquesta de més de 2000 anys” tracta de la història i la evolució dels Drets Humans. Finalment, la tercera carpeta “Cooperar per conviure.. Drets Humans de 3a generació” tracta de les últimes innovacions i perspectives dels Drets Humans.

Aquest treball ha estat realitzat en col•laboració amb el Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona