Tots els guardonats

 

Tots el guardonats


2011

2011

2011


2011


2010

2010

2010


2010

2009

2008


2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

1981

1980
 

 
 
 
 

 
 
 
 
El premi de la primera edició va ser per a José Luis Balbín. Tot just començava la dècada dels vuitanta i la lluita per la llibertat d’expressió rebia, en la figura del director de La Clave, un homenatge. No eren temps fàcils, però, a mesura que els colors s’esvaeixen de les fotografies, van quedant els millors records. Amb el pas del temps, la llista de premiats s’ha anat augmentant amb altres personatges i institucions. En el decurs dels vint i cinc anys del Premi per la Pau, el retrat conjunt dels guardonats conforma una imatge del canvi experimental al nostre país i de l’evolució de la societat internacional. De fet, tant ha estat l’encert dels diferents jurats del Premi, que la seva decisió ha estat ratificada, de vegades, per premis de tanta volada com l’esmentat Nobel de la Pau. I si no, només cal donar una ullada a la llista d’honor, de la qual cal recordar als desapareguts Joaquín Ruiz-Jiménez, Olof Palme i Miriam Makeba. En l’edició de 2008 el Premi va recaure en Stéphane Hessel, diplomàtic francès i destacat lluitador en favor dels drets humans i la no violència i defensor del emigrants indocumentats i els sense sostre.

Més enllà dels guardonats

El conjunt de guardonats ha suggerit a Francesc Casares, president d’honor de l’ANUE, una reflexió, segons la qual “la selecció de les personalitats que han estat premiades posa de relleu el moment de la sensibilitat al nostre entorn, a Catalunya i a Espanya, a propòsit del tema de la pau en cada moment”. I amb el terme pau no es fa referència directament a l’absència de guerres, sinó a l’actuació “d’aquells que han afavorit una pau justa i, des d’aquesta perspectiva, un món just és un món on es respecten els drets humans”. D’aquest ideal de justícia es pot obtenir una concentració de romanticisme que impregna totes les candidatures premiades. És, però, “un romanticisme en el sentit de realisme” perquè cal lluitar contra la pèrdua de valors d’idealisme, d’altruisme”, insisteix Francesc Casares.
 
Dins d’aquesta petita obra, hem volgut recuperar il·lusions i treballs que fa molt temps que alguns han oblidat. Cadascun dels premis va ser concedit amb la convicció que, situant-se a l’ombra del premiat, s’engrandia la seva figura i es feia més significativa la seva tasca en pro de la pau i la justícia, a favor d’un món millor. Premiant aquestes figures significatives, es dóna suport al mateix temps a la feina diària de tantes persones que amb el seu treball quotidià, anònimament, posen el seu gra de sorra perquè la construcció d’un món millor no sigui solament un seguit de paraules boniques.